Carmen Robles

Una semana más que no cumplo mi compromiso de añadir un post semanal en el blog.

También hoy me comprometí con terceros a escribir una pequeña narración sobre mi barrio, desviándome de la administración de mi tiempo que tenía destinado a ese cometido. Cumplí con los demás, pero no cumplí conmigo misma, al final, viendo el resultado creo que puede servir para ambos objetivos.

Así, de paso, muchos conocerán la antigua villa de Horta, hoy convertida en un barrio más de Barcelona.

La Vall d’Horta, una vall amb historia pròpia

Horta, camí de pas i roba blanca, llar de les bugaderes.
Riquesa de l’abundància d’aigua, extreta de les entranyes.
Mans enrogides pel cendra, netejant la brutícia aliena.
Roba bruta en arribar, blanca i immaculada a les eixides.
Carrers que esdevenien torrenteres a manca de clavegueres.

Horta, envoltada de torons, presidida per la gran serra verda.
Reserva del líquid element, proveïdora de la gran ciutat.
Vall verda i fructífera, esquitxada de fruiters sucosos.
Terra fèrtil i agraïda, catifa de saboroses hortalisses.
Rebost generós, en temps de bonança i abstinències.

Horta, refugi de estiuejants, apaivagant de fogots urbanites.
Palauets de repòs, que esdevenien festes i trobades infinites.
Jardins històrics i romàntics, espectadors involuntaris d’amors il·lícits.
Natura en estat pur, escenaris d’esdeveniments culturals i socials.
Horta, cap de amunt de la vila, on conflueix passat, present i futur.